agost 21, 2021

És una mostra més de tot el camí que tenim per a recórrer encara.

És esfereïdor que a aquestes alçades existeixi encara un elevat percentatge de dones que cobrin menys que els homes per feines d’igual valor.

La incorporació de la dona al món laboral ha estat i continua estant tot un repte.

Partint de la base que estem davant d’un problema de tota la societat , cal tenir en compte que no a totes les famílies s’exerceix la corresponsabilitat.

Llavors, la càrrega de la dona esdevé més feixuga; no només perquè té una doble jornada; sinó perquè encara ha de demostrar més aferrissadament que és una bona professional perquè se la qüestiona molts cops més que als seus companys.

Afegint a més que hi ha un component d’educació (la que ella mateixa i els que l’envolten han rebut) que també influència a nivells de comportament subconscients i que són més difícils de corregir.

Així doncs, venim d’on venim, i tal i com estem ; totes les mesures són necessàries. Siguin quotes, registres retributius, auditories salarials, mesures de conciliació i corresponsabilitat o plans d’igualtat.

Si més no, ens faran reflexionar i detectar negre sobre blanc l’ambient que es respira implícit de desigualtats que vivim silenciosament.

Cada cert temps ens estranyen situacions dramàtiques de violències contra les dones. La violència és la manifestació extrema de la desigualtat. És la punta de l’iceberg de totes les accions silenciades i consentides de tractar la dona, sigui a la família o a la feina d’una manera injusta.

Petits gestos de creure-la només destinada a les cures, feines secundàries, menystingudes i farragoses ; d’ocultar-los  les virtuts, la dedicació, l’esforç i la valentia.

En l’entorn laboral, a vegades es detecta que en feines d’igual laboral (per exemple la categoria de farmacèutic i de veterinari en un conveni) té un salari més alt la categoria en què solen treballar més homes. (en aquest conveni per exemple eren els veterinaris, enlloc de les farmacèutiques). Poc a poc es treballa per corregir-ho.

Altres cops, veiem que l’escletxa salarial ve donada perquè la dona a l’entrevista de feina s’ha conformat amb un sou més baix; o perquè en el transcurs de la carrera no ha demanat els augments de sou que els seus companys sí que han demanat. O perquè per amiguisme s’ha establert un sou més alt entre els companys que després de la feina han anat junts a prendre quelcom i finalment han promocionat a un company enlloc d’una companya.

Alerta doncs, perquè d’escletxes n’hi ha moltes; tot està relacionat. En aquest cas, l’escletxa de l’oci ha comportat de retruc una escletxa salarial perquè s’ha impedit una promoció a la dona que ha anat després de la feina a recollir els infants enlloc d’anar a prendre una cervesa com el company. 

Així que, entre el garbuix del dia a dia, a voltes és necessari no perdre el nord, cercar l’equilibri; recordar on som i què podem fer per viure en un món millor i respectar-nos a nosaltres mateixes. Seguirem en aquest camí, superant entrebancs perquè val la pena.

Photo by Tim Mossholder on Unsplash