agost 21, 2021

Molts cops ens enorgullim d’haver trobat relacions sanes on ens tracten d’igual a igual. On les peticions han esdevingut concessions per ambdues parts i hem crescut sense trepitjar-nos els uns als altres.

Altres vegades, tenim por al conflicte per demanar el que ens correspon. Ens trobem negatives en bloc a les nostres peticions i ens dol més la decepció del tracte rebut que no pas el fet de no haver aconseguit allò que volíem.

Cal no defallir, perquè ho podem aconseguir, ja sigui a mitges o tot allò que ens havíem proposat. És dur que un cop ens hem atrevit a demanar, amb el desgast que suposa, després els altres no ho compleixen. És per això que ens fa basarda demanar el que és nostre. El neguit i l’esglai afloren.

Passats els anys, a voltes recapacitem i ens dol haver-nos aturat, renunciat o regalat dedicació o temps a empreses, clients o persones que no s’ho mereixien.

La rancúnia apareix però no val la pena romandre-hi. Serà millor depositar l’energia i la confiança en nous projectes i persones per les qui som ben tractades i buscar el nostre camí allà on veritablement ens valorin i ens sentim bé.

Hi ha dies que davant comentaris o actituds feridores no actues. En aquests moments valores si et compensa que et vagin empetitint o simplement reflexiones que hi ha persones que estan allunyades dels teus valors i serà difícil d’arribar a un punt entremig.

Mires a l’horitzó i penses que hauries d’haver canviat el rumb. Que la teva carrera professional ha quedat congelada, per la família, pels companys, pels teus superiors o els socis… o per fer les feines assignades que no t’han permès projectar-te a tu mateixa ni enriquit l’ànima.

Al cap del temps, el teu esperit no es rendeix i saps que el món té un racó per a tu, on no cal que et donin permís per brillar, perquè ningú podrà apagar-te; perquè el cel és més bonic quan hi ha més estrelles que brillen.

Photo by Edgar Chaparro on Unsplash